Desorientat

No sabia quan de temps li portaria acabar amb aquest patiment. Un patiment que l'havia portat a renunciar a tot allò pel que havia lluitat durant tants anys. Aquella noia que un bon dia li va fer perdre el seny, ara li havia trencat el cor de la manera més freda. Una simple nota va ser suficient per dir-li que ja no es tornarien a veure. Set anys llençats a la borda amb una simple nota. Al seu cap només venien imatges dels moments feliços que van passar plegats i que ja no tornarien. Ja no podia veure el món amb els mateixos ulls. Havia perdut la seva joia més preuada.
Ella havia marxat sense donar explicacions, només li va deixar una carta en la que deia que amb l'amor no n'hi havia prou i li demanava que no la busqués, que ella volia estar sola. La soledat que ella li demanava, era la mateixa que ella li deixava.
Estava sòl i perdut en la vida.
Sentia com queia al buit sense paracaigudes.