Mansió nova

Es va llevar pel matí a la seva nova mansió. Va sonar la música que ell havia triat la nit abans. Va anar a la dutxa que ell havia dissenyat amb el seu barnús privat. Un barnús que no li deixava a cap de les noies que l'acompanyava en les seves sessions de sexe salvatge. Com cada matí, va obrir el seu portàtil d'última generació per veure les cotitzacions mentre degustava el seu croissant que li portaven directament de la pastisseria més cara de tot l'Empordà.
En els últims tres anys la seva vida havia fet un gir, va passar de banquer a agent de borsa i amb un parell de bones transaccions va aconseguir situar-se en el lloc que sempre havia somiat. Ara treballava des de la seva luxosa mansió un parell d'hores cada dia mentre prenia l’esmorzà. Això li deixava temps i li donava prou diners per fer tot allò que qualsevol mortal mai s'hauria atrevit ni a somiar.

Gol d'or

Els nervis no podien amb ell. Fred i temperat va mirar-lo als ulls, va córrer cap a la pilota que estava centrada en el punt de pena màxima i va xutar a reventar. Amb prou feines va passar un segon fins que la pilota va traspassar la línia de gol. Va ser el segon més llarg de la seva vida. Finalment, el gol! El gol d'or que els va donar la copa.
Celebració al camp i bogeria continguda. L'Amsterdam Arena era una festa. Després de tants anys aconseguien de nou la copa i a sobre, a casa. Van estar passejant la Copa per la gespa sota els clams del públic una bona estona.
La Shalina plorava emocionada des de la graderia. Sabia que havia aconseguit el que ell volia, passaria a la història del club que l'havia vist créixer. Un club que va apostar per ell quan tan sols tenia quinze anys i el va portar des de Barcelona per jugar a les línies juvenils. Ara ell havia marcat el gol que els donava la victòria i a més: la Copa.

Desorientat

No sabia quan de temps li portaria acabar amb aquest patiment. Un patiment que l'havia portat a renunciar a tot allò pel que havia lluitat durant tants anys. Aquella noia que un bon dia li va fer perdre el seny, ara li havia trencat el cor de la manera més freda. Una simple nota va ser suficient per dir-li que ja no es tornarien a veure. Set anys llençats a la borda amb una simple nota. Al seu cap només venien imatges dels moments feliços que van passar plegats i que ja no tornarien. Ja no podia veure el món amb els mateixos ulls. Havia perdut la seva joia més preuada.
Ella havia marxat sense donar explicacions, només li va deixar una carta en la que deia que amb l'amor no n'hi havia prou i li demanava que no la busqués, que ella volia estar sola. La soledat que ella li demanava, era la mateixa que ella li deixava.
Estava sòl i perdut en la vida.
Sentia com queia al buit sense paracaigudes.

Doble o res

Sortia del casino per anar a veure la seva dona. S'havia gastat tots els diners en una sola aposta. Una aposta en la que doblava o palmava. I va palmar. Anhelava poder tornar a sentir de nou aquella sensació que el feia estar viu. Necessitava sentir el perill de ben a prop i sortir-ne victoriós per tornar a ser un guanyador. Un guanyador que no només guanyava, si no a més ho feia ràpid i doblant. No va pensar què passaria si ho perdia tot un altre cop, ni com li podria explicar a la seva dona aquest d’altabaix. Ja no es creuria una altra mentida més, ja el coneixia massa.
Aquell cop havia arriscat massa, ella mai el perdonaria.