Fugint quan no et vol algú

Amb el cos a l’aire i l’ànima a sota terra, anava traspassant l’espai aeri europeu. Tenia l’mp3 ple de música amb sentiment. Creia que escoltant-la trobaria les respostes a totes aquelles preguntes que no el deixaven dormir, quan realment l’únic que feia aquella música cruel era fer créixer en ell noves preguntes i dubtes existencials. Cada cançó que escoltava era una nou sentiment, una nova sensació que li arribava al fons de l’ànima. Algunes cançons tenien respostes que algun compositor havia trobat en la seva situació, altres contenien més preguntes que s’havien fet persones amb el cor ferit, altres explicaven una història crua, altres eren cants d'esperança, però les que més mal li feien eren totes aquelles que explicaven algun sentiment feliç que ell havia sentit.
Sembla que el tonto d'en Pau tenia clar que el "mal de muchos" podia ser el seu consol.