La cigarreta encesa

Estava circulant tranquilament per l'autopista mentre es fumava l'últim cigarret que li quedava. En els altaveus del seu cotxe sonava un recopilatori de la millor música del Pont Aeri que el transportava a la seva època de joventud. Va tirar la cigarreta per la finestra, va tancar i va accelerar. De cop va veure com una moto que tenia al darrera l'adelantava per la dreta i el tancava. La moto va reduir la velositat fins parar-lo en mig de l'autopista.
El motorista va baixar de la moto cridant i li va donar un cop amb la ma al cotxe. Aquest gest va despertar la bèstia que tenia dintre, va baixar del cotxe i li va preguntar que que li passava. El motorista va disparar un cop de puny directe a l'estòmeg tot i dient-li que així s'ho pensaria millor abans de tirar una cigarreta encesa per la finestra. La borilla encesa li havia anat assobre. Abans que el motorista acabés de parlar va rebre tres cops de puny i va caure rodó al terra.
- Tu si que t'ho pensaràs dos cops.
Va pujar al cotxe i se'n va anar deixant-lo a terra tumbat.

La mañana después

La habitación le daba vueltas, estaba en una casa extraña y a su lado la cara obscura de ese hombre cuyo nombre recordaba bagamente. Se vistió rápidamente y salió por la puerta corriendo sin despedirse de ese galán que la estaba mirando con los ojos entreabiertos desde la cama de un loft industrial perfectamente decorado.
Cuando cerró la puerta se sintió liberada pero sucia, esto le hizo pensar que su vida necesitaba un cierto orden y que algo no iba bien. Ella había dejado a su pareja y en menos de un mes ya se había acostado con otro. Pensaba que no estaba preparada para repetir el momento de la noche anterior. Necesitaba parar y pensar y Betty no le ayudaba a ello. Decidió alejarse de ella un tiempo y estar completamente sola para pensar en su futuro.

Retrobada

Estava fent uns forats al seu petit camp de golf quan de sobte va rebre una trucada al seu localitzador. Semblava que el jove Mike ja estava aterrant al heliport. Va deixar-li els pals al seu majordom i montat en el cotxet de golf i es va dirigir cap a la caseta de la piscina. El trajecte era curt, pero ell tenia la costum de no fer més exercici del que era necessari i des de que es va instalar el gimàs nou, ja només feia exercici dins del gimnàs.
La cambrera ja estava a la barra del bar de la piscina esperant-los. Va parar el cotxe de golf, es va apropar a la barra del bar i li va demanara que preparés un parell de margarites ben carregades. Es va girar per mirar que tot estigués correcte, el banyador pel Mike, la ampolla de vi rosat del Penedès al costat de la piscina i les amques al sol.
A l'altre cantó de la piscina va apareixer el jove Mike tan somrient com sempre. Es va baixar les ulleres de sol i el va saludar amb la mà. Ja feia 2 anys que no el veia i tenia un favor molt important que demanar-li.

Retrobada

L'helicòpter va aterrar dins d'un petit heliport que tenia la mansió de l'oncle. Seguint el camí de pedres que rodejava el llac del jardí van arribar a la caseta de la piscina. Allà estava l'oncle Bill arrepenjat a una petita barra de bar mentre li preparaven unes margarites.
L'oncle Bill portava una indumentaria caribenya que a qualsevol altre persona li treuria la credibilitat, però a ell encara li donava una imatge més entranyable.
L'oncle bill es va baixar les ulleres i tot i aixecant el braç va cridar al jove Mike. Amb un somriure d'orella a orella provocat pels nervis i la inseguretat, en Mike es va dirigir cap a l'oncle.

Recuerdos de España

Buscando entre viejos papeles encontró el borrador de una carta de despediada que le escribió a un viejo amor de juventud. Un año entero de recuerdos. Recuerdos de un perfume de un amor de color azahar y que aun hoy aceleran su corazón. Ella fue una mujer que le enseñó el verdadero significado de ese sentimiento al que se le ha denominado con el nombre de pasión.

La carta decía así:
Puede que pienses que fue tiempo perdido, que fue timpo gastado sin obtener el preciado resultado. Yo, hoy que se han calmado las mareas que nos separaban. Sé que la pasión que nos unió, que sólo es comparable a los ojos del toro cuando mira la capa roja, nos dejó para siempre el recuerdo del uno al otro. No pude asumir todo lo que mi corazón prometió, promesas que salían directas del alma, sin pasar por la razón. Eso es lo que pasa cuando se juntan dos almas soñadoras, dos almar heridas y solitarias que buscan un final feliz, el final que nos han vendido, el final por el que hemos vivido, el final que al final no es tal final ni tan feliz.
Espero que si no es hoy sea mañana, pero que algún día puedas entender que fue un placer compartir esto contigo, que si bien fue breve, también fue intenso y sentido. Y no mentía cuando te decía que lo sentía era nuevo para mi.
Gracias por ser tu, mi niñita garitana, la primera en robar este sentimiento de mi corazón. Un sentimiento que me hizo perder toda razón.

La misma esperanza que ayer

Hoy que es luna llena te confieso que sigo estando igual de hundida que el día en el que se marchó. Sabía que el sol y la luna no podían compartir el firmamento durante toda la eternidad y tengo la foto de recuerdo en la que compartí con él el firmamento de nuestras vídas.
Ahora sólo le pido al tiempo que me conceda la virtud de olvidar algún recuerdo demasiado feliz, le pido a Dios que me aleje de ese hombre tanto como le sea posible ya que cada día tengo el corazón más frío, cada vez más helado. Pero este hielo, que aun es débil escarcha, con tan sólo una falsa sonrisa, una mirada perdida o una pobre palabra linda, se podía deshacer derramándole ríos caudalosos de dolor.
Espero que mañana esté un poco mejor porque ayer estaba igual que hoy.

¡Silencio!

Eran las seis de la tarde y estaban las dos felinas durmiendo en la sombra de unos árboles cuando los gritos desmesurados de unos chicos rompieron su descanso. Completamente ciegos de alcohol y drogas empezaron a romper botellas contra las rocas del acantilado y eso impedía cualquier tipo de descanso. Como buena conocedora del comportamiento felino, se acerco a ellos con un seductor movimiento de caderas y les pidió, con una suave voz mientras los hipnotizaba con su mirada felina, que se fueran o que se calmaran y disfrutaran del fantástico sol de la isla del Duende. Se despidió con la mirada fija hasta que todos le desviaron la mirada.
Regresó a la sombra del árbol con su amiga felina y durmieron hasta que se puso el sol.

A veure si coincidim a Amsterdam!

Que tal va tot? He estat bastant ocupat aquest temps, la Thelma m'ha deixa't d'una manera molt lletja i ara estic de viatge pel món. Aviat arribaré a Amsterdam si et ve de gust i tens temps ens podríem veure? Que l'últim cop que vas estar a Barcelona, no et vaig poder ni trucar de lo famós que ets! Enhorabona, a casa meva estem tots molt contents i els meus pares farden de que sóc l'amic del jugador de la lliga Holandesa! El que va marcar el gol de la copa d'Europa. Al barri tothom va seguir el partit! jejeje... Com són les coses, eh?
Per cert, t'adjunto un vídeo cine japonès que he trobat que t’encantarà i et recordarà als nostres temps de infància!

A veure si coincidim a Amsterdam!
Una abraçada!
A10!
Pau.

Preparant-se per pagar

El van despertar unes rialles que venien de la cuina. Les dues noves amigues que havien passat amb ell la nit ja s'havien despertat i estaven jugant a una altra habitació de la casa.
Es va llevar com cada matí i va anar directament a la dutxa escoltant la seva selecció personal de música d'U2. Quan va sortir de la dutxa es va posar el seu barnús i va anar a veure que feien les noies que l'havien deixat completament exhaust la nit abans. Mentre es dirigia en la direcció dels crits pensava el que s'emportaria posat quan el vinguessin a buscar, havia de ser alguna cosa molt còmode ja que li esperaven més de 7 hores de vol. Aquest cop estava francament nerviós, avui era el dia en el que li tocaria pagar la factura dels seus diners.
Va entrar a la cuina i ... Sorpresa, t'hem fet l’esmorzar!

Un café

Quedó de verse un día más con la única persona con la que podía hablar de sentimientos libremente, la única que realmente la escuchaba y no le decía lo que tenía que hacer ni como comportarse. De hecho, su amiga muchas veces le decía que lo que el ver marchar a su marido aunque fue duro sabía que era positivo para ella, siempre le repetía que "más vale sola que mal acompañada" y después sonreía. De hecho en el fondo ella sabía que algo no funcionaba bien, hacia un año que ya no hablaban de lo que realmente importa. Hacía un año que cada día era una mentira diferente, a pesar de eso ella le quería y pensaba que algún día se arreglarían las cosas, al fin i al cabo, las relaciones tienen esas cosas. Pero al final el desenlace fue otro. Siempre recordará el último portazo.
Su amiga ya llegó y como siempre cuando la veía le regañó por estar tan flaca, después le regaló una sonrisa y se pidió un café. Estuvieron charlando toda la tarde, estas sesiones de amistad pura siempre hacían que Paloma volviera más tranquila a su vida normal.

Domesticat?

Estava en un bar fosc prenen una birra per intentar oblidar el que havia fet, quan de sobte va veure uns ulls que se’l miraven entre la boira. Era una noia rossa de cabellera rissada i unes corbes d'infart que l’hipnotitzava amb la mirada des de la distància. Amb els ulls li deia – vine – mentre ell s'aixecava embadalit com ho hagués fet Ulisses si no s'hagués lligat al pals del vaixell al passar davant de les sirenes. Es va apropar a ella i li va donar la mà i amb un gest, li va suggerir que l'acompanyes a fora. Van caminar sense pronunciar ni una paraula, ell li va obrir la porta del cotxe i ella va pujar i van parar davant de la porta de servei del cel, ella li va obrir la porta i allà van estar gaudint dels seus cossos tota la nit.