Amarga felicitat

Estava deixant marcat el seu passat en un mirall bolcat. Segon a segon anava matant els reus records. Uns records que no la deixaven viure, que no la deixaven pensar ni actuar. S'havia obsessionat en que la vida l'havia maltractat, i ara ella, que sempre ho havia tingut tot, estava nua en un llit estrany esperant el seu moment de felicitat amarga. Una felicitat que cada dia necessitava més, una felicitat que la feia sentir per sobre del bé i del mal, una felicitat que l'havia portat fins allà.
Creia que ella decidia la seva opció de vida, creia que cada dia era més lliure, que cada dia feia més el que volia i que cada cop necessitava menys a la gent. Ella era ella i ningú la podia aturar en el seu moment d'amarga felicitat.