L'hora del te

L'entrenador li havia donat vacances aquella mateixa tarda. Va trucar a la Shalina per dir-li que arribaria una mica tard perquè havia quedat amb un amic per anar a fer un te.
Es va seure a una taula del pis de d'alt del Betty Too, es va demanar una infusió amb essències de mango i un gram de White Widow. Allà es va quedar assegut mentre degustant la infusió i esperava al seu vell amic. Entre calada i calada anava pensant en el seu passat, un passat marcat per una decisió que va prendre amb tant sols 15 anys. Ara ja havia passat molt de temps, però encara es plantejava que li diria a aquella noia que va deixar amb els ulls brillants a Barcelona si algun dia el destí els tornava a juntar en qualsevol indret, una noia que havia compartit amb ell tota la infància i l'amor més tendre. Ara ell estava genial amb la Shalina, ella li donava molta pau interior, confiança i tranquil·litat, una tranquil·litat que ell necessitava per poder tirar endavant. Però el seu cor tenia una ferida oberta que li passava factura de tant en tant.
Les escales de fusta grinyolaven sota els peus d'un vell pintor holandès. El seu amic ja havia arribat. Es van abraçar i van seure a passar un altre d'aquells moments únics de la vida.