L'anunci en el telenoticies.

La meravella electrònica que mai havia vist estava anunciada en un telenoticies del televisor de l'aeroport. No només era meravellós l'aparell si no que també era meravellós que en el reportatge d'un telenoticies es veiessin escrits en una mena de pissarra electrònica els preus, es nota aquí la conjunció del que els hi va vendre la idea de les finestres i la part de la poma que les va crear. Per fi s'han reunit les filosofies de les dues empreses i per fi ell ha eliminat la idea del monopoli. L'oncle Bill ha aconseguit la seva part del pastís de la Poma deurada. A veure quina altra part del pastís vol fer pagar?
Estava allà per veure una altre realitat, i a la tele de la sala VIP de l'aeroport del Prat ja vaig al•lucinar amb la cadena de televisió estrangera que tenien sintonitzada, en un telenotícies posaven un anunci de l'iPhone. La tecnica de publicitarse en els telenoticies li va semblar molt pobre comparada amb la que està aconseguint aquell simulador d'una segona vida, que ha aconseguit sortir a tots els telenotícies sense pagar.
Ell volia veure una altra realitat, una altra manera de pensar que no fos la que sempre havia tingut davant dels ulls, i per això aquesta manera yankie de veure el mitjà de la televisió no li va agradar gaire. Per si les mosques no podia jutjar les coses amb prou distància, va decidir ser crític amb el que veiés en el seu nou destí, per això va decidir escriure les sensacions que tenia quan estava al lloc. Així després amb la distància podria jutjar-ho millor.

De regreso

Saliendo del local, se despidió de su amigo con un abrazo. Subió a su bicicleta y paseando entre las calles y canales de Amsterdam iba recordando esos años que pasó en París, unos años inolvidables que le dejaron un bello recuerdo de la ciudad de la luz. Su vida había sido un ir y venir de bellas mujeres, sensaciones y nuevos paisajes. Ahora el destino le había llevado a estar recorriendo esos callejones de cuento. La verdad es que a él le resultaba más bella esa ciudad en enero, pero ya estaba mayor y no podía marchar. Su cuerpo le pedía un poco de tranquilidad.
Un pequeño bache le devolvió a la realidad del paisaje. Ya casi había llegado a su pequeño piso, un piso que iba pagando como los cuadros que vendía a las mujeres ricas de Holanda a las que les fascinaba su estilo. La verdad es que le pagaban bastante bien cada una de sus obras, pero a él no le importaba el dinero mientras pudiera ir viviendo.
Paró la bicicleta, la encadenó al barrote que tenia justo en el portal y subió por las escaleras tranquilamente. Abrió la puerta y encontró su piso tan solitario como siempre. Eran las once de la noche y le apetecía plasmar las historias que había estado compartiendo con su joven amigo futbolista. Cogió pincel y paleta y se puso a pintar hasta el amanecer.

L'hora del te

L'entrenador li havia donat vacances aquella mateixa tarda. Va trucar a la Shalina per dir-li que arribaria una mica tard perquè havia quedat amb un amic per anar a fer un te.
Es va seure a una taula del pis de d'alt del Betty Too, es va demanar una infusió amb essències de mango i un gram de White Widow. Allà es va quedar assegut mentre degustant la infusió i esperava al seu vell amic. Entre calada i calada anava pensant en el seu passat, un passat marcat per una decisió que va prendre amb tant sols 15 anys. Ara ja havia passat molt de temps, però encara es plantejava que li diria a aquella noia que va deixar amb els ulls brillants a Barcelona si algun dia el destí els tornava a juntar en qualsevol indret, una noia que havia compartit amb ell tota la infància i l'amor més tendre. Ara ell estava genial amb la Shalina, ella li donava molta pau interior, confiança i tranquil·litat, una tranquil·litat que ell necessitava per poder tirar endavant. Però el seu cor tenia una ferida oberta que li passava factura de tant en tant.
Les escales de fusta grinyolaven sota els peus d'un vell pintor holandès. El seu amic ja havia arribat. Es van abraçar i van seure a passar un altre d'aquells moments únics de la vida.

Orientación

Has hecho lo mejor! Si no estabas bien ... es mejor dejarlo! Mírame a mi! No te he podido contestar hasta hoy porque he estado de fiesta! Este finde te vienes conmigo y te espavilo! jeje! Qidate pndona! 1bso!

Comer cuando sale el sol

Llegó al puerto de la ciudad y se sentó en una caja que algún pescador havia dejado apoyada en la pared. El gato se separó de ella en un momento en el que vió como un pescado de costa se caía de una caja llena de pescados diferentes. Lo cogió al vuelo.
Sacó una flauta índia de su bolsa y empezó a tocar su melodía, una melodía encantadora. Un viejo marinero, se acercó a ella para recitarle un poema de esos que le salen al alma marinera sólo en el instante en el que oye el cantar cegador de las sirenas. Su gato subió de nuevo a su espalda lamiendose los bigotes. Ella guardó su flauta india en la mochila y se despidió de su nuevo amigo agradeciéndole el poema.
- Gracias a ti por alegrarme el día con tu música preciosa, ¡preciosa! - Contestó el viejo marinero.
Con una sonrisa y siempre manteniendole la mirada, ella se despidió de él.

Buscant un nou destí

No vaig sortir de casa en tres dies. No vaig dormir, no m'atrevia a afrontar-me als mal sons i el meu cap anava a mil per hora. Volia acabar amb aquest dolor. Vaig estar buscant a internet el tiquet més barat cap a una altre realitat, no li podia explicar tot això a ningú, potser era perquè encara tenia l'esperança que tornés entre els meus braços demanant-me perdó. Em sento que he tocat fons i ella no m'ha explicat res, no m'agafa el mòbil i tinc por que li hagi passat alguna cosa. Avui m'he decidit a fer una cervesa amb tu, perquè vull que sàpigues perquè desapareixeré. Tinc la sensació que quan torni a casa, ella estarà esperant-me. No s'ha emportat res!
Ha trencat amb tot el seu passat, tampoc estàvem tan malament ... què he fet? Perquè m'ha tractat així? Que li passa amb mi? Perquè no m'ha dit que ja no m'estimava?
Necessito parlar amb ella, però ella ja no hi és! Em sento com si l'hagués matat, és com si estigués morta!
Perquè m'ha tocat a mi viure aquesta realitat? Què vaig fer malament?

Desorientada

Ya no podía aguantar más! Lo he dejado! Esta mentira m superaba! No se si lo k hago es lo correcto, xo es lo k quiero. Nunca me va a perdonar! Ahora estoy con un amigo. No t preocupes! Me está ayudando mucho! 1bso!

Amarga felicitat

Estava deixant marcat el seu passat en un mirall bolcat. Segon a segon anava matant els reus records. Uns records que no la deixaven viure, que no la deixaven pensar ni actuar. S'havia obsessionat en que la vida l'havia maltractat, i ara ella, que sempre ho havia tingut tot, estava nua en un llit estrany esperant el seu moment de felicitat amarga. Una felicitat que cada dia necessitava més, una felicitat que la feia sentir per sobre del bé i del mal, una felicitat que l'havia portat fins allà.
Creia que ella decidia la seva opció de vida, creia que cada dia era més lliure, que cada dia feia més el que volia i que cada cop necessitava menys a la gent. Ella era ella i ningú la podia aturar en el seu moment d'amarga felicitat.

Al despertar

El sol le daba en la cara, la arena de la playa se le había quedado marcada en la piel y su gato ya tenía hambre. Era el momento de despertarse. Esta noche había tenido un sueño muy raro, un sueño que ella sabía que no era más que eso, un sueño. Era el momento de olvidarlo y empezar un nuevo día, una nueva aventura. Se quitó la ropa y se tiró al agua mientras su gato la miraba desde la orilla. Al salir del agua se puso su vestido, cargó su mochila con todas sus pertenencias y descalza empezó a subir por un camino que rodeaba el acantilado. Su gato siempre detrás de ella.
Ella nunca havia sido capaz de renunciar a sus principios. Unos principios que la llevaron a renunciar a todas esas cosas mundanas que le privaban de su libertad. Ella quería llevar una vida espiritual, lejos de ataduras superficiales que le obligaban a entrar a formar parte del juego social que le rodeaba. Ella no tenía casa ni nación ni profesión. A ella sólo le acompañaba su fiel compañero, un gato que conoció justo al llegar a la isla hace 3 años.

Mansió nova

Es va llevar pel matí a la seva nova mansió. Va sonar la música que ell havia triat la nit abans. Va anar a la dutxa que ell havia dissenyat amb el seu barnús privat. Un barnús que no li deixava a cap de les noies que l'acompanyava en les seves sessions de sexe salvatge. Com cada matí, va obrir el seu portàtil d'última generació per veure les cotitzacions mentre degustava el seu croissant que li portaven directament de la pastisseria més cara de tot l'Empordà.
En els últims tres anys la seva vida havia fet un gir, va passar de banquer a agent de borsa i amb un parell de bones transaccions va aconseguir situar-se en el lloc que sempre havia somiat. Ara treballava des de la seva luxosa mansió un parell d'hores cada dia mentre prenia l’esmorzà. Això li deixava temps i li donava prou diners per fer tot allò que qualsevol mortal mai s'hauria atrevit ni a somiar.

Gol d'or

Els nervis no podien amb ell. Fred i temperat va mirar-lo als ulls, va córrer cap a la pilota que estava centrada en el punt de pena màxima i va xutar a reventar. Amb prou feines va passar un segon fins que la pilota va traspassar la línia de gol. Va ser el segon més llarg de la seva vida. Finalment, el gol! El gol d'or que els va donar la copa.
Celebració al camp i bogeria continguda. L'Amsterdam Arena era una festa. Després de tants anys aconseguien de nou la copa i a sobre, a casa. Van estar passejant la Copa per la gespa sota els clams del públic una bona estona.
La Shalina plorava emocionada des de la graderia. Sabia que havia aconseguit el que ell volia, passaria a la història del club que l'havia vist créixer. Un club que va apostar per ell quan tan sols tenia quinze anys i el va portar des de Barcelona per jugar a les línies juvenils. Ara ell havia marcat el gol que els donava la victòria i a més: la Copa.

Desorientat

No sabia quan de temps li portaria acabar amb aquest patiment. Un patiment que l'havia portat a renunciar a tot allò pel que havia lluitat durant tants anys. Aquella noia que un bon dia li va fer perdre el seny, ara li havia trencat el cor de la manera més freda. Una simple nota va ser suficient per dir-li que ja no es tornarien a veure. Set anys llençats a la borda amb una simple nota. Al seu cap només venien imatges dels moments feliços que van passar plegats i que ja no tornarien. Ja no podia veure el món amb els mateixos ulls. Havia perdut la seva joia més preuada.
Ella havia marxat sense donar explicacions, només li va deixar una carta en la que deia que amb l'amor no n'hi havia prou i li demanava que no la busqués, que ella volia estar sola. La soledat que ella li demanava, era la mateixa que ella li deixava.
Estava sòl i perdut en la vida.
Sentia com queia al buit sense paracaigudes.

Doble o res

Sortia del casino per anar a veure la seva dona. S'havia gastat tots els diners en una sola aposta. Una aposta en la que doblava o palmava. I va palmar. Anhelava poder tornar a sentir de nou aquella sensació que el feia estar viu. Necessitava sentir el perill de ben a prop i sortir-ne victoriós per tornar a ser un guanyador. Un guanyador que no només guanyava, si no a més ho feia ràpid i doblant. No va pensar què passaria si ho perdia tot un altre cop, ni com li podria explicar a la seva dona aquest d’altabaix. Ja no es creuria una altra mentida més, ja el coneixia massa.
Aquell cop havia arriscat massa, ella mai el perdonaria.