La cigarreta encesa

Estava circulant tranquilament per l'autopista mentre es fumava l'últim cigarret que li quedava. En els altaveus del seu cotxe sonava un recopilatori de la millor música del Pont Aeri que el transportava a la seva època de joventud. Va tirar la cigarreta per la finestra, va tancar i va accelerar. De cop va veure com una moto que tenia al darrera l'adelantava per la dreta i el tancava. La moto va reduir la velositat fins parar-lo en mig de l'autopista.
El motorista va baixar de la moto cridant i li va donar un cop amb la ma al cotxe. Aquest gest va despertar la bèstia que tenia dintre, va baixar del cotxe i li va preguntar que que li passava. El motorista va disparar un cop de puny directe a l'estòmeg tot i dient-li que així s'ho pensaria millor abans de tirar una cigarreta encesa per la finestra. La borilla encesa li havia anat assobre. Abans que el motorista acabés de parlar va rebre tres cops de puny i va caure rodó al terra.
- Tu si que t'ho pensaràs dos cops.
Va pujar al cotxe i se'n va anar deixant-lo a terra tumbat.

La mañana después

La habitación le daba vueltas, estaba en una casa extraña y a su lado la cara obscura de ese hombre cuyo nombre recordaba bagamente. Se vistió rápidamente y salió por la puerta corriendo sin despedirse de ese galán que la estaba mirando con los ojos entreabiertos desde la cama de un loft industrial perfectamente decorado.
Cuando cerró la puerta se sintió liberada pero sucia, esto le hizo pensar que su vida necesitaba un cierto orden y que algo no iba bien. Ella había dejado a su pareja y en menos de un mes ya se había acostado con otro. Pensaba que no estaba preparada para repetir el momento de la noche anterior. Necesitaba parar y pensar y Betty no le ayudaba a ello. Decidió alejarse de ella un tiempo y estar completamente sola para pensar en su futuro.

Retrobada

Estava fent uns forats al seu petit camp de golf quan de sobte va rebre una trucada al seu localitzador. Semblava que el jove Mike ja estava aterrant al heliport. Va deixar-li els pals al seu majordom i montat en el cotxet de golf i es va dirigir cap a la caseta de la piscina. El trajecte era curt, pero ell tenia la costum de no fer més exercici del que era necessari i des de que es va instalar el gimàs nou, ja només feia exercici dins del gimnàs.
La cambrera ja estava a la barra del bar de la piscina esperant-los. Va parar el cotxe de golf, es va apropar a la barra del bar i li va demanara que preparés un parell de margarites ben carregades. Es va girar per mirar que tot estigués correcte, el banyador pel Mike, la ampolla de vi rosat del Penedès al costat de la piscina i les amques al sol.
A l'altre cantó de la piscina va apareixer el jove Mike tan somrient com sempre. Es va baixar les ulleres de sol i el va saludar amb la mà. Ja feia 2 anys que no el veia i tenia un favor molt important que demanar-li.

Retrobada

L'helicòpter va aterrar dins d'un petit heliport que tenia la mansió de l'oncle. Seguint el camí de pedres que rodejava el llac del jardí van arribar a la caseta de la piscina. Allà estava l'oncle Bill arrepenjat a una petita barra de bar mentre li preparaven unes margarites.
L'oncle Bill portava una indumentaria caribenya que a qualsevol altre persona li treuria la credibilitat, però a ell encara li donava una imatge més entranyable.
L'oncle bill es va baixar les ulleres i tot i aixecant el braç va cridar al jove Mike. Amb un somriure d'orella a orella provocat pels nervis i la inseguretat, en Mike es va dirigir cap a l'oncle.

Recuerdos de España

Buscando entre viejos papeles encontró el borrador de una carta de despediada que le escribió a un viejo amor de juventud. Un año entero de recuerdos. Recuerdos de un perfume de un amor de color azahar y que aun hoy aceleran su corazón. Ella fue una mujer que le enseñó el verdadero significado de ese sentimiento al que se le ha denominado con el nombre de pasión.

La carta decía así:
Puede que pienses que fue tiempo perdido, que fue timpo gastado sin obtener el preciado resultado. Yo, hoy que se han calmado las mareas que nos separaban. Sé que la pasión que nos unió, que sólo es comparable a los ojos del toro cuando mira la capa roja, nos dejó para siempre el recuerdo del uno al otro. No pude asumir todo lo que mi corazón prometió, promesas que salían directas del alma, sin pasar por la razón. Eso es lo que pasa cuando se juntan dos almas soñadoras, dos almar heridas y solitarias que buscan un final feliz, el final que nos han vendido, el final por el que hemos vivido, el final que al final no es tal final ni tan feliz.
Espero que si no es hoy sea mañana, pero que algún día puedas entender que fue un placer compartir esto contigo, que si bien fue breve, también fue intenso y sentido. Y no mentía cuando te decía que lo sentía era nuevo para mi.
Gracias por ser tu, mi niñita garitana, la primera en robar este sentimiento de mi corazón. Un sentimiento que me hizo perder toda razón.

La misma esperanza que ayer

Hoy que es luna llena te confieso que sigo estando igual de hundida que el día en el que se marchó. Sabía que el sol y la luna no podían compartir el firmamento durante toda la eternidad y tengo la foto de recuerdo en la que compartí con él el firmamento de nuestras vídas.
Ahora sólo le pido al tiempo que me conceda la virtud de olvidar algún recuerdo demasiado feliz, le pido a Dios que me aleje de ese hombre tanto como le sea posible ya que cada día tengo el corazón más frío, cada vez más helado. Pero este hielo, que aun es débil escarcha, con tan sólo una falsa sonrisa, una mirada perdida o una pobre palabra linda, se podía deshacer derramándole ríos caudalosos de dolor.
Espero que mañana esté un poco mejor porque ayer estaba igual que hoy.

¡Silencio!

Eran las seis de la tarde y estaban las dos felinas durmiendo en la sombra de unos árboles cuando los gritos desmesurados de unos chicos rompieron su descanso. Completamente ciegos de alcohol y drogas empezaron a romper botellas contra las rocas del acantilado y eso impedía cualquier tipo de descanso. Como buena conocedora del comportamiento felino, se acerco a ellos con un seductor movimiento de caderas y les pidió, con una suave voz mientras los hipnotizaba con su mirada felina, que se fueran o que se calmaran y disfrutaran del fantástico sol de la isla del Duende. Se despidió con la mirada fija hasta que todos le desviaron la mirada.
Regresó a la sombra del árbol con su amiga felina y durmieron hasta que se puso el sol.

A veure si coincidim a Amsterdam!

Que tal va tot? He estat bastant ocupat aquest temps, la Thelma m'ha deixa't d'una manera molt lletja i ara estic de viatge pel món. Aviat arribaré a Amsterdam si et ve de gust i tens temps ens podríem veure? Que l'últim cop que vas estar a Barcelona, no et vaig poder ni trucar de lo famós que ets! Enhorabona, a casa meva estem tots molt contents i els meus pares farden de que sóc l'amic del jugador de la lliga Holandesa! El que va marcar el gol de la copa d'Europa. Al barri tothom va seguir el partit! jejeje... Com són les coses, eh?
Per cert, t'adjunto un vídeo cine japonès que he trobat que t’encantarà i et recordarà als nostres temps de infància!

A veure si coincidim a Amsterdam!
Una abraçada!
A10!
Pau.

Preparant-se per pagar

El van despertar unes rialles que venien de la cuina. Les dues noves amigues que havien passat amb ell la nit ja s'havien despertat i estaven jugant a una altra habitació de la casa.
Es va llevar com cada matí i va anar directament a la dutxa escoltant la seva selecció personal de música d'U2. Quan va sortir de la dutxa es va posar el seu barnús i va anar a veure que feien les noies que l'havien deixat completament exhaust la nit abans. Mentre es dirigia en la direcció dels crits pensava el que s'emportaria posat quan el vinguessin a buscar, havia de ser alguna cosa molt còmode ja que li esperaven més de 7 hores de vol. Aquest cop estava francament nerviós, avui era el dia en el que li tocaria pagar la factura dels seus diners.
Va entrar a la cuina i ... Sorpresa, t'hem fet l’esmorzar!

Un café

Quedó de verse un día más con la única persona con la que podía hablar de sentimientos libremente, la única que realmente la escuchaba y no le decía lo que tenía que hacer ni como comportarse. De hecho, su amiga muchas veces le decía que lo que el ver marchar a su marido aunque fue duro sabía que era positivo para ella, siempre le repetía que "más vale sola que mal acompañada" y después sonreía. De hecho en el fondo ella sabía que algo no funcionaba bien, hacia un año que ya no hablaban de lo que realmente importa. Hacía un año que cada día era una mentira diferente, a pesar de eso ella le quería y pensaba que algún día se arreglarían las cosas, al fin i al cabo, las relaciones tienen esas cosas. Pero al final el desenlace fue otro. Siempre recordará el último portazo.
Su amiga ya llegó y como siempre cuando la veía le regañó por estar tan flaca, después le regaló una sonrisa y se pidió un café. Estuvieron charlando toda la tarde, estas sesiones de amistad pura siempre hacían que Paloma volviera más tranquila a su vida normal.

Domesticat?

Estava en un bar fosc prenen una birra per intentar oblidar el que havia fet, quan de sobte va veure uns ulls que se’l miraven entre la boira. Era una noia rossa de cabellera rissada i unes corbes d'infart que l’hipnotitzava amb la mirada des de la distància. Amb els ulls li deia – vine – mentre ell s'aixecava embadalit com ho hagués fet Ulisses si no s'hagués lligat al pals del vaixell al passar davant de les sirenes. Es va apropar a ella i li va donar la mà i amb un gest, li va suggerir que l'acompanyes a fora. Van caminar sense pronunciar ni una paraula, ell li va obrir la porta del cotxe i ella va pujar i van parar davant de la porta de servei del cel, ella li va obrir la porta i allà van estar gaudint dels seus cossos tota la nit.

Favors pendents

Va rebre una trucada d'un número que feia temps que no veia. Es va aixecar de la taula i va anar al lavabo. No es podia creure el que li estava dient, però... un tracte és un tracte, i ara l'oncle que un bon dia el va ajudar, avui li demanava un favor, un favor al que no es podria negar perquè gracies a ell avui tenia tot el que tenia. Tot té un preu, i ja havia arribat el moment de pagar la seva fortuna.
Va tornar a la taula, es va seure a la cadira que havia deixat mig apartada i va continuar la conversa amb aquell noia que gairebé no entenia, però que somreia molt. Va demanar el compte, va saludar al seu amic Ferran mentre li portaven el Hummer a la porta.

Maradona

La Shalina li havia regalat per Nadal una col·lecció de DVDs dels jugadors més mítics del futbol que fins ara no havia tingut temps de veure. Donat que estava de vacances i tenia temps lliure es va preparar unes olives i un parell de cerveses i es va disposar a veure el DVD del Maradona. Un bon inici de sessió.
Mentre veia el documental amb tots els seus gols mítics, pensava en els anys llum que l'allunyaven d'aquella divinitat del futbol. Es preguntava com era possible que un ser humà fos capaç de posar tanta creativitat a l'hora de moure la pilota. També es va quedar sobtat amb l'amor que li tenia a la bandera i va entendre el seu rol de mercenari de clubs. A ell li agradaria poder jugar sota la seva bandera, però al seu país no el deixaven jugar en competicions oficials.

Fashion Show

Esa noche fueron ella y su fiel amigo felino a pasear por las calles del puerto. Sentada en la repisa de una ventana se puso a tocar la flauta durante un rato. Desde allí sentada se preguntaba como todas esas esclavas podían pasar por esta vida con una obsesión tan fría, tan superficial y bacía de fondo como era la moda. Se preguntaba cual era el secreto del sistema para haber inculcado esta actitud a tantas chicas. Lo cierto es que a todas esas chicas se las veía felices mirándola por encima de los hombros por no llevar esos atuendos que marcaban las tendencias de hoy. El sistema actual tenia un sitio para las personas con principios como ella, que se despojaban de lo material y vivían la vida de otra manera, a su manera. Ella para ellas era la flor podrida del jardín, era todo aquello que nadie quería ser.
A ella le gustaba ser libre y se alegraba de no ser una más entre todas esas chicas manipuladas en serie. Mujeres sin principios que igual que hoy vestían así, mañana harían todo lo que el sistema requiera de ellas sin dudarlo.

El Carlota

Pujat en el seu iot Carlota va mirar el seu rellotge de titani que marcava les tres de la tarda. El sol deixava llençava els raigs daurats cap a la seva cara mentre ell es relaxava tombat, aquests últims anys de pressió havien fet néixer en ell la capacitat de deixar la seva ment en blanc en qualsevol circumstància.
Avui l’acompanyaven dues models russes que prenien el sol casi nues a la proa del Carlota. Últimament havia agafat força interès amb les models russes ja que li semblaven dones imponents i el més important per ell, la dificultat de l’idioma no permetia una bona comunicació amb elles. Aquesta falta de comunicació impedia qualsevol sentiment més enllà d’un desig carnal, i aquest era l’únic sentiment femení que despertava interès pel jove Mike.

Fugint quan no et vol algú

Amb el cos a l’aire i l’ànima a sota terra, anava traspassant l’espai aeri europeu. Tenia l’mp3 ple de música amb sentiment. Creia que escoltant-la trobaria les respostes a totes aquelles preguntes que no el deixaven dormir, quan realment l’únic que feia aquella música cruel era fer créixer en ell noves preguntes i dubtes existencials. Cada cançó que escoltava era una nou sentiment, una nova sensació que li arribava al fons de l’ànima. Algunes cançons tenien respostes que algun compositor havia trobat en la seva situació, altres contenien més preguntes que s’havien fet persones amb el cor ferit, altres explicaven una història crua, altres eren cants d'esperança, però les que més mal li feien eren totes aquelles que explicaven algun sentiment feliç que ell havia sentit.
Sembla que el tonto d'en Pau tenia clar que el "mal de muchos" podia ser el seu consol.

De nou a l’altre costat del mirall

De nou va entrar i sortir del mirall de les sensacions.
De nou es va despertar amb les peces de la seva closca trencades.
De nou el record borrós del que va ser una altra experiència fantàstica.
De nou un matí en un llit diferent del costat real del mirall.
De nou un home sense cara al seu costat.
De nou el sexe adulterat l’havia fet pujar fins els núvols sense paracaigudes i de nou la caiguda havia sigut traumàtica.
De nou... res de nou.

La fiesta

La música invadía a todos los cuerpos presentes en la sala. Las luces y flashes ambientales te incitaban a sumergirte en un mundo de sensaciones.
En la puerta del local aparecieron las dos mujeres con más glamour que ningún ser humano había visto hasta el momento. Dos mujeres con piernas sin fin, tacones altos, vestido corto y miradas misteriosas. Una mirada era hipnotizante y la otra estaba perdida ante la novedad.
1001 propuestas indecentes en una sola noche. Salieron del local de moda del momento acompañadas por dos hombre sin nombre que tenían eso que cada una de ellas necesitaba. Cada una se vendió a su mejor postor.
Finalmente partieron en coches separados.

Sueños rotos

Fue una discusión muy fuerte y no pudo retener más a su hombre indomable. Des del sofá, mientras se fumaba un cigarrillo, vio como su hombre de hierro salía por la puerta sin despedirse. Sus sueños habían fallecido en ese momento y ¿qué es una mujer sin sueños? Un saco de lagrimas, una mujer sin rumbo, una alma perdida en el fondo del pozo, un objeto moldeable que se agarra a un hierro ardiendo.
El video de la boda, unas fotos viejas y un par de camisetas fue todo lo que le quedó del que un dia era el pasado de su futuro. Nunca se había sentido tan rota por dentro. Ella estaba dispuesta a esperar a que el volviera envuelto en lágrimas y con un lo siento en la solapa izquierda. Su dolor era tan profundo que si se juntaba con la soledad, podía ser letal para ella, así que llamó a su amiga de siempre para que le acompañara en este duro momento.

L'anunci en el telenoticies.

La meravella electrònica que mai havia vist estava anunciada en un telenoticies del televisor de l'aeroport. No només era meravellós l'aparell si no que també era meravellós que en el reportatge d'un telenoticies es veiessin escrits en una mena de pissarra electrònica els preus, es nota aquí la conjunció del que els hi va vendre la idea de les finestres i la part de la poma que les va crear. Per fi s'han reunit les filosofies de les dues empreses i per fi ell ha eliminat la idea del monopoli. L'oncle Bill ha aconseguit la seva part del pastís de la Poma deurada. A veure quina altra part del pastís vol fer pagar?
Estava allà per veure una altre realitat, i a la tele de la sala VIP de l'aeroport del Prat ja vaig al•lucinar amb la cadena de televisió estrangera que tenien sintonitzada, en un telenotícies posaven un anunci de l'iPhone. La tecnica de publicitarse en els telenoticies li va semblar molt pobre comparada amb la que està aconseguint aquell simulador d'una segona vida, que ha aconseguit sortir a tots els telenotícies sense pagar.
Ell volia veure una altra realitat, una altra manera de pensar que no fos la que sempre havia tingut davant dels ulls, i per això aquesta manera yankie de veure el mitjà de la televisió no li va agradar gaire. Per si les mosques no podia jutjar les coses amb prou distància, va decidir ser crític amb el que veiés en el seu nou destí, per això va decidir escriure les sensacions que tenia quan estava al lloc. Així després amb la distància podria jutjar-ho millor.

De regreso

Saliendo del local, se despidió de su amigo con un abrazo. Subió a su bicicleta y paseando entre las calles y canales de Amsterdam iba recordando esos años que pasó en París, unos años inolvidables que le dejaron un bello recuerdo de la ciudad de la luz. Su vida había sido un ir y venir de bellas mujeres, sensaciones y nuevos paisajes. Ahora el destino le había llevado a estar recorriendo esos callejones de cuento. La verdad es que a él le resultaba más bella esa ciudad en enero, pero ya estaba mayor y no podía marchar. Su cuerpo le pedía un poco de tranquilidad.
Un pequeño bache le devolvió a la realidad del paisaje. Ya casi había llegado a su pequeño piso, un piso que iba pagando como los cuadros que vendía a las mujeres ricas de Holanda a las que les fascinaba su estilo. La verdad es que le pagaban bastante bien cada una de sus obras, pero a él no le importaba el dinero mientras pudiera ir viviendo.
Paró la bicicleta, la encadenó al barrote que tenia justo en el portal y subió por las escaleras tranquilamente. Abrió la puerta y encontró su piso tan solitario como siempre. Eran las once de la noche y le apetecía plasmar las historias que había estado compartiendo con su joven amigo futbolista. Cogió pincel y paleta y se puso a pintar hasta el amanecer.

L'hora del te

L'entrenador li havia donat vacances aquella mateixa tarda. Va trucar a la Shalina per dir-li que arribaria una mica tard perquè havia quedat amb un amic per anar a fer un te.
Es va seure a una taula del pis de d'alt del Betty Too, es va demanar una infusió amb essències de mango i un gram de White Widow. Allà es va quedar assegut mentre degustant la infusió i esperava al seu vell amic. Entre calada i calada anava pensant en el seu passat, un passat marcat per una decisió que va prendre amb tant sols 15 anys. Ara ja havia passat molt de temps, però encara es plantejava que li diria a aquella noia que va deixar amb els ulls brillants a Barcelona si algun dia el destí els tornava a juntar en qualsevol indret, una noia que havia compartit amb ell tota la infància i l'amor més tendre. Ara ell estava genial amb la Shalina, ella li donava molta pau interior, confiança i tranquil·litat, una tranquil·litat que ell necessitava per poder tirar endavant. Però el seu cor tenia una ferida oberta que li passava factura de tant en tant.
Les escales de fusta grinyolaven sota els peus d'un vell pintor holandès. El seu amic ja havia arribat. Es van abraçar i van seure a passar un altre d'aquells moments únics de la vida.

Orientación

Has hecho lo mejor! Si no estabas bien ... es mejor dejarlo! Mírame a mi! No te he podido contestar hasta hoy porque he estado de fiesta! Este finde te vienes conmigo y te espavilo! jeje! Qidate pndona! 1bso!

Comer cuando sale el sol

Llegó al puerto de la ciudad y se sentó en una caja que algún pescador havia dejado apoyada en la pared. El gato se separó de ella en un momento en el que vió como un pescado de costa se caía de una caja llena de pescados diferentes. Lo cogió al vuelo.
Sacó una flauta índia de su bolsa y empezó a tocar su melodía, una melodía encantadora. Un viejo marinero, se acercó a ella para recitarle un poema de esos que le salen al alma marinera sólo en el instante en el que oye el cantar cegador de las sirenas. Su gato subió de nuevo a su espalda lamiendose los bigotes. Ella guardó su flauta india en la mochila y se despidió de su nuevo amigo agradeciéndole el poema.
- Gracias a ti por alegrarme el día con tu música preciosa, ¡preciosa! - Contestó el viejo marinero.
Con una sonrisa y siempre manteniendole la mirada, ella se despidió de él.

Buscant un nou destí

No vaig sortir de casa en tres dies. No vaig dormir, no m'atrevia a afrontar-me als mal sons i el meu cap anava a mil per hora. Volia acabar amb aquest dolor. Vaig estar buscant a internet el tiquet més barat cap a una altre realitat, no li podia explicar tot això a ningú, potser era perquè encara tenia l'esperança que tornés entre els meus braços demanant-me perdó. Em sento que he tocat fons i ella no m'ha explicat res, no m'agafa el mòbil i tinc por que li hagi passat alguna cosa. Avui m'he decidit a fer una cervesa amb tu, perquè vull que sàpigues perquè desapareixeré. Tinc la sensació que quan torni a casa, ella estarà esperant-me. No s'ha emportat res!
Ha trencat amb tot el seu passat, tampoc estàvem tan malament ... què he fet? Perquè m'ha tractat així? Que li passa amb mi? Perquè no m'ha dit que ja no m'estimava?
Necessito parlar amb ella, però ella ja no hi és! Em sento com si l'hagués matat, és com si estigués morta!
Perquè m'ha tocat a mi viure aquesta realitat? Què vaig fer malament?

Desorientada

Ya no podía aguantar más! Lo he dejado! Esta mentira m superaba! No se si lo k hago es lo correcto, xo es lo k quiero. Nunca me va a perdonar! Ahora estoy con un amigo. No t preocupes! Me está ayudando mucho! 1bso!

Amarga felicitat

Estava deixant marcat el seu passat en un mirall bolcat. Segon a segon anava matant els reus records. Uns records que no la deixaven viure, que no la deixaven pensar ni actuar. S'havia obsessionat en que la vida l'havia maltractat, i ara ella, que sempre ho havia tingut tot, estava nua en un llit estrany esperant el seu moment de felicitat amarga. Una felicitat que cada dia necessitava més, una felicitat que la feia sentir per sobre del bé i del mal, una felicitat que l'havia portat fins allà.
Creia que ella decidia la seva opció de vida, creia que cada dia era més lliure, que cada dia feia més el que volia i que cada cop necessitava menys a la gent. Ella era ella i ningú la podia aturar en el seu moment d'amarga felicitat.

Al despertar

El sol le daba en la cara, la arena de la playa se le había quedado marcada en la piel y su gato ya tenía hambre. Era el momento de despertarse. Esta noche había tenido un sueño muy raro, un sueño que ella sabía que no era más que eso, un sueño. Era el momento de olvidarlo y empezar un nuevo día, una nueva aventura. Se quitó la ropa y se tiró al agua mientras su gato la miraba desde la orilla. Al salir del agua se puso su vestido, cargó su mochila con todas sus pertenencias y descalza empezó a subir por un camino que rodeaba el acantilado. Su gato siempre detrás de ella.
Ella nunca havia sido capaz de renunciar a sus principios. Unos principios que la llevaron a renunciar a todas esas cosas mundanas que le privaban de su libertad. Ella quería llevar una vida espiritual, lejos de ataduras superficiales que le obligaban a entrar a formar parte del juego social que le rodeaba. Ella no tenía casa ni nación ni profesión. A ella sólo le acompañaba su fiel compañero, un gato que conoció justo al llegar a la isla hace 3 años.

Mansió nova

Es va llevar pel matí a la seva nova mansió. Va sonar la música que ell havia triat la nit abans. Va anar a la dutxa que ell havia dissenyat amb el seu barnús privat. Un barnús que no li deixava a cap de les noies que l'acompanyava en les seves sessions de sexe salvatge. Com cada matí, va obrir el seu portàtil d'última generació per veure les cotitzacions mentre degustava el seu croissant que li portaven directament de la pastisseria més cara de tot l'Empordà.
En els últims tres anys la seva vida havia fet un gir, va passar de banquer a agent de borsa i amb un parell de bones transaccions va aconseguir situar-se en el lloc que sempre havia somiat. Ara treballava des de la seva luxosa mansió un parell d'hores cada dia mentre prenia l’esmorzà. Això li deixava temps i li donava prou diners per fer tot allò que qualsevol mortal mai s'hauria atrevit ni a somiar.

Gol d'or

Els nervis no podien amb ell. Fred i temperat va mirar-lo als ulls, va córrer cap a la pilota que estava centrada en el punt de pena màxima i va xutar a reventar. Amb prou feines va passar un segon fins que la pilota va traspassar la línia de gol. Va ser el segon més llarg de la seva vida. Finalment, el gol! El gol d'or que els va donar la copa.
Celebració al camp i bogeria continguda. L'Amsterdam Arena era una festa. Després de tants anys aconseguien de nou la copa i a sobre, a casa. Van estar passejant la Copa per la gespa sota els clams del públic una bona estona.
La Shalina plorava emocionada des de la graderia. Sabia que havia aconseguit el que ell volia, passaria a la història del club que l'havia vist créixer. Un club que va apostar per ell quan tan sols tenia quinze anys i el va portar des de Barcelona per jugar a les línies juvenils. Ara ell havia marcat el gol que els donava la victòria i a més: la Copa.

Desorientat

No sabia quan de temps li portaria acabar amb aquest patiment. Un patiment que l'havia portat a renunciar a tot allò pel que havia lluitat durant tants anys. Aquella noia que un bon dia li va fer perdre el seny, ara li havia trencat el cor de la manera més freda. Una simple nota va ser suficient per dir-li que ja no es tornarien a veure. Set anys llençats a la borda amb una simple nota. Al seu cap només venien imatges dels moments feliços que van passar plegats i que ja no tornarien. Ja no podia veure el món amb els mateixos ulls. Havia perdut la seva joia més preuada.
Ella havia marxat sense donar explicacions, només li va deixar una carta en la que deia que amb l'amor no n'hi havia prou i li demanava que no la busqués, que ella volia estar sola. La soledat que ella li demanava, era la mateixa que ella li deixava.
Estava sòl i perdut en la vida.
Sentia com queia al buit sense paracaigudes.

Doble o res

Sortia del casino per anar a veure la seva dona. S'havia gastat tots els diners en una sola aposta. Una aposta en la que doblava o palmava. I va palmar. Anhelava poder tornar a sentir de nou aquella sensació que el feia estar viu. Necessitava sentir el perill de ben a prop i sortir-ne victoriós per tornar a ser un guanyador. Un guanyador que no només guanyava, si no a més ho feia ràpid i doblant. No va pensar què passaria si ho perdia tot un altre cop, ni com li podria explicar a la seva dona aquest d’altabaix. Ja no es creuria una altra mentida més, ja el coneixia massa.
Aquell cop havia arriscat massa, ella mai el perdonaria.